Campània antiga
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'antiga Campània (sovint també identificada com a Campania Felix o Ager Campanus) va indicar originàriament el territori de l'antiga ciutat de Càpua en l'època romana, i més tard també les planes dels diferents municipis veïns. Era un territori molt gran si es compara amb les altres ciutats itàliques de l'època romana i preromana, però les dimensions eren més petites que la regió moderna del mateix nom.
L'antiga Campània s'estenia des dels vessants del mont Massico (al nord) fins als Camps Flegreus i la zona vesuviana al sud. Inicialment també va incloure l'ager Falernus, després va ser molt redimensionada per Roma a causa de l'aliança de la ciutat de Càpua amb Anníbal.
Els principals nuclis habitats d'aquesta regió històrica van ser (de nord a sud) Càpua, Atella, Liternum, Cumae, Baiae, Puteoli, Acerrae, Nola, Neapolis, Caprae, Oplontis, Pompei, Sorrentum, Stabiae, Nuceria Alfaterna i Salernum.
Gràcies a la fertilitat del sòl, i també per la presència del riu Volturno, es va guanyar el nom de Campània Fèlix.