Canó (armes de foc)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El canó d'un arma de foc és una part crucial de les armes de tir a distància tant de les de tipus pistola, com de la resta d'armes de foc petites, de les peces d'artilleria o fins i tot les pistoles d'aire comprimit. És un tub de tir recte, generalment fet de metall rígid d'alta resistència, a través del qual s'utilitza una expansió ràpida continguda de gas(os) d'alta pressió per impulsar a gran velocitat, un projectil fora de la seva boca o extrem frontal. L'interior buit del canó s'anomena recambra, i el diàmetre del forat s'anomena calibre d'aquesta arma, normalment mesurat en polzades o mil·límetres.
No s'ha de confondre amb Canó. |
Les primeres armes de foc es van fer en una època on la metal·lúrgia no estava prou desenvolupada com per buidar tubs capaços de resistir la força explosiva dels primers canons, de manera que el tub (freqüentment construït amb bandes metàl·liques) necessitava ser periòdicament congrenyat[1] en tota la seva longitud, fent que s'assemblés a un barril d'emmagatzematge.[2]