Canó de mà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El canó de mà (xinès :手銃), també conegut com a gonne o handgonne, és la primera arma de foc veritable i el successor de la llança de foc.[1] És el tipus més antic d'armes lleugeres i la forma més simplista d'armes de foc de canó metàl·lic. A diferència de les armes de foc Matchlock, cal una ignició manual directa directa a través d'un forat tàctil sense cap tipus de mecanisme de tret. També es pot considerar un precursor de l'arma de mà. El canó manual va ser àmpliament utilitzat a la Xina a partir del segle xiii i posteriorment a tota Euràsia al segle XIV. A l'Europa del segle XV, el canó de mà va evolucionar fins a convertir-se en l'arcabús, que va ser en la primera arma de foc que es va poder disparar tot apuntant a l'objectiu.[2]