Canó sense retrocés
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un canó o fusell sense retrocés (Recoilless Rifle o RCL, en anglès) és una arma lleugera que permet el llançament d'un projectil del mateix pes que el d'un canó convencional però des d'un llançador molt més lleuger i compacte.
Jeep equipat amb un canó sense retrocés M40, originari dels anys 1950. | |
Tipus | arma estriada |
---|
Aquests tipus d'armes s'utilitzen normalment com a armes antitancs i més recentment per a destruir fortificacions i com a foc de suport per a la infanteria. Els primers dissenys efectiu van ser desenvolupats durant la Segona Guerra Mundial per part de William Kroeger i Clarence Musser.[1]
Els canons sense retrocés són capaços de disparar munició d'artilleria a una velocitat i abast similar a les d'un canó lleuger. Tot i això s'utilitzen sobretot per disparar municions de major calibre a un abast i velocitat menors a la dels canons lleugers. El seu gran avantatge radica en el retrocés molt minvat que tenen, permetent que algunes versions puguin ser disparades des de l'espatlla d'un soldat o, en la majoria dels casos, muntades en trípodes o en vehicles lleugers.