Casa de la Vila d'Hostalric
edifici d'Hostalric / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Casa de la Vila és un edifici al raval d'Hostalric que avui allotja la seu de l'ajuntament d'Hostalric i que antigament fou el Convent de Sant Francesc de Paula de l'orde dels Mínims (1610-1835), i l'escola municipal (1841 - principis de s.XX).
Casa de la Vila Convent de Sant Francesc de Paula | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||
Tipus | Casa consistorial | ||||||||
Construcció | XVII | ||||||||
Ús | casa consistorial i friary (en) | ||||||||
Característiques | |||||||||
Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||||
Localització geogràfica | |||||||||
Entitat territorial administrativa | Hostalric (Selva) | ||||||||
Localització | C. Raval, 43. Hostalric (La Selva) | ||||||||
| |||||||||
BCIL | |||||||||
Identificador | IPAC: 26745 | ||||||||
|
El convent dels mínims fou fundat sota l'auspici del bisbe Arévalo de Zuazo i Roig i Jalpí, membre d'aquest orde, en recull, en un arravatament proselitista, un fet miraculós durant la seva construcció.[1] Hi ha però restes més antigues, una cripta del segle xii recentment recuperada. L'Estat va fer cessió del convent a l'Ajuntament per mitjà d'una escriptura pública del notari Climent de Rovira amb data del 8 d'octubre del 1841. Fou l'escola del poble fins principis del segle xx i l'any 1924 s'encarregà un projecte per a ubicar-hi la casa de la vila a l'arquitecte modernista Bonaventura Conill.[2]
A les dues entrades de l'edifici hi ha esculpit l'escut de l'orde, on hi figura la data de 1648 (segurament data en la qual s'acabaren les obres del convent).[2] L'edifici actual, de tres plantes, s'articula al voltant del claustre.[3] La planta superior fou alçada a finals dels anys 90 i s'hi ubiquen algunes dependències municipals. El claustre quadrat, amb arcades de mig punt que es fan més petites a la galeria del primer pis. En el mateix edifici abans hi havia una petita església dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, en la qual s'hi planteja construir-hi un cinema. La coberta és en teula àrab. La façana principal que es pot observar actualment, és fruit de la reforma que realitzà Bonaventura Conill i amb la utilització de rajol vermell com a ornament. El més destacable és una galeria. A la part esquerra de l'edifici, hi ha petita tribuna (sustentada falsament per unes grans mènsules de rajol) amb una petita balustrada i una columna salomònica de rajol vermell que separa dos arcs de mig punt amb un motiu vegetal, just al mig de l'arc, aquests motius interrompen una cornisa. A sobre, el ràfec amb mènsules i motius vegetals. Tota la façana té com una mena d'encoixinat. Cal esmentar que a l'interior del claustre i recolzada sobre una paret hi ha una làpida inscrita: "HVMANDIS DEFUVNCTIS SACRVMAB ANTI..VOLOCUM TEMPORVMUETO VETVSTATE LABENTE DESVPERTERRAORVI PVRCAT MUNDAT EXORNAT MVRO UE DAEVO CLAVDIT OPERA HVIVS ECGLESIA ANNUSDOM. MDCCLXXXIV".[2]