Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
catedral a Mèxic / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel (castellà: Catedral Metropolitana de la Asunción de la Santísima Virgen María a los cielos) és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.[1] Està situat al damunt de l'antic recinte sagrat asteca prop del Temple Major, al costat nord de la plaça de la Constitució(coneguda com a Zócalo) al centre històric de la Ciutat de Mèxic. La catedral va ser construïda en diversos trams des de 1573 fins a 1813[2] al voltant de l'església original que es va construir poc després de la conquesta espanyola de Tenochtitlán, i finalment la va substituir completament. L'arquitecte espanyol Claudio de Arciniega va planificar-ne la construcció, inspirant-se en les catedrals gòtiques d'Espanya.[3]
Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Assumpció de Maria | |||
Dades | ||||
Tipus | Catedral catòlica | |||
Arquitecte | Claudio de Arciniega José Damián Ortiz de Castro José Eduardo de Herrera (en) Juan Gómez de Trasmonte Manuel Tolsà | |||
Construcció | 1570 (Gregorià) | |||
Dedicat a | Assumpció de Maria | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
Material | chiluca (en) , cantera (en) i Tezontle | |||
Mesura | 67 () × 128 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cuauhtémoc (Mèxic), Centre Històric de la Ciutat de Mèxic i Plaza de la Constitución (Mèxic) | |||
Localització | Plaza de la Constitución | |||
| ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | arquebisbat de Mèxic | |||
Religió | catolicisme | |||
Propietat de | arquebisbat de Mèxic | |||
Lloc web | catedralmetropolitana.mx | |||
A causa del temps que va trigar a construir-se, poc menys de dos-cents cinquanta anys, pràcticament tots els arquitectes principals, pintors, escultors, mestres dauradors i altres artistes plàstics del virregnat van treballar en algun moment de la construcció del recinte. El llarg temps de construcció també va comportar la integració d'una sèrie d'estils arquitectònics en el disseny, entre els quals el gòtic, el barroc, el xorigueresc, el neoclàssic, tal com es van posar de moda al llarg dels segles. A més, va permetre a la catedral incloure diferents ornaments, pintures, escultures i mobles a l'interior.[4][5][6] El projecte va ser un punt de cohesió social, perquè va implicar tantes generacions i classes socials, incloent-hi autoritats eclesiàstiques, autoritats governamentals i diferents ordes religiosos.[7]
La influència de l'Església catòlica en la vida pública ha fet que l'edifici fos sovint escenari d'esdeveniments històricament significatius al virregnat de Nova Espanya i Mèxic després de la independència. Entre aquests destaquen la coronació d'Agustí de Iturbide i Ana María Huarte com a emperadors de Mèxic per part del president del Congrés; la conservació de les restes funeràries de l'esmentat emperador; enterrament, fins al 1925, de diversos herois de l'independentisme, com Miguel Hidalgo y Costilla i José María Morelos; les disputes entre liberals i conservadors provocades per la separació de l'església i l'estat a la Reforma; el tancament de l'edifici en temps de la Guerra Cristera; i les celebracions del bicentenari de la independència, entre d'altres.[8]
La catedral està orientada al sud. Té uns 59 metres d'amplada per 128 metres de llarg, amb una alçada de 67 metres fins a la punta de les torres. Consta de dos campanars, una cúpula central i tres portals principals. Té quatre façanes que contenen portals flanquejats amb columnes i estàtues. Té cinc naus formades per 51 voltes, 74 arcs i 40 columnes. Els dos campanars contenen 25 campanes. El tabernacle, adjacent a la catedral, conté el baptisteri. Hi ha cinc altars grans i ornamentats, una sagristia, un cor, una zona de cor, un passadís i una sala capitular. Catorze de les setze capelles de la catedral estan obertes al públic. Cada capella està dedicada a un sant o sants diferents, i cadascuna estava patrocinada per un gremi religiós. Les capelles contenen altars ornamentats, retaules, pintures, mobles i escultures. La catedral acull dos dels orgues del segle xviii més grans d'Amèrica. Sota la catedral hi ha una cripta que guarda les restes de molts antics arquebisbes. La catedral té aproximadament 150 finestres.[9]
Al llarg dels segles, la catedral ha patit danys. Un incendi l'any 1967 va destruir una part important de l'interior de la catedral. Els treballs de restauració posteriors van posar al descobert una sèrie de documents i obres d'art importants que abans havien estat ocults. Encara que es va construir una base sòlida per a la catedral,[10] el sòl argilós suau sobre el qual està construïda ha estat una amenaça per a la seva integritat estructural. La caiguda dels nivells freàtics i l'enfonsament accelerat van fer que l'estructura s'afegís a la llista dels 100 del Fons Mundial de Monuments. Llocs més amenaçats. Les obres de restauració que van començar a la dècada de 1990 van estabilitzar la catedral i va ser eliminada de la llista en perill d'extinció l'any 2000.[11]