Cavall ibèric
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cavall ibèric és un conjunt de races de cavall originàries de la península Ibèrica, que responen al prototip de cavall barroc, i la domesticació es remunta a la colonització grega. Totes aquestes tenen una sèrie de característiques més o menys comunes com:
- Alçada mitjana. Cap raça ibèrica pura supera els 1,65 m d'alçada a la creu. Les races ibèriques oscil·len des de la mida d'una jaca o poni, com el jaco gallec, al d'un cavall normal, com el lusità.
- Coll ample i lleugerament arquejat. Aquesta característica resulta més marcada en les races de major alçada.
- Perfil convex o subconvex. En alguns tipus, recte, però mai còncau.
- Crineres espesses. Totes les races ibèriques tenen crineres espesses i ocasionalment arrissades.
- Formes arrodonides. Això, juntament amb el coll arquejat, defineix l'aspecte barroc. Totes les races ibèriques solen tenir formes arrodonides i no esveltes, amb la cua inserida baixa.
- Capa fosca, variant entre el negre i el bai. La influència de races foranes com el barbaresc i l'àrab, van canviar aquesta tendència.