Cilindre O'Neill
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cilindre O'Neill, també anomenat Illa 3, és un disseny d'hàbitat espacial proposat pel físic nord-americà Gerard K. O'Neill en el seu llibre de l'any 1976 The High Frontier: Human Colonies in Space” (L'alta frontera: Colònies humanes a l'espai).[1] O'Neill va proposar la colonització de l'espai per al segle XXI mitjançant l'ús de materials extrets de la Lluna i més tard dels asteroides.[2] Un cilindre O'Neill consistiria en dos grans cilindres de rotació oposada, amb dimensions de 3,2 km de radi i 32 km de llarg, connectats en cada extrem per una barra mitjançant un sistema de coixinets. Girarien a fi de proporcionar una gravetat artificial mitjançant la força centrífuga en les seves superfícies interiors[1] i estarien condicionades com un mitjà de vegetació natural amb arbres, herbes, rierols i llacs i seria el lloc on es desenvoluparia tota l'activitat.
A més existiria un anell exterior per a l'agricultura de 15 km de radi, el qual giraria a una velocitat diferent per a l'agricultura. La zona industrial i la fabricació estaria localitzada en eix del cilindre, darrere de l'assemblea de antena parabòlica. En aquesta zona la gravetat seria reduïda al mínim, cosa a tenir en compte en alguns processos de la fabricació.