Germans de la Vida Pobra
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Societat de Pobres Ermitans d'Angelo Clareno, Orde dels Frares Clarens o Pobres Eremites va ser un orde religiós originat com una reforma observant de l'orde franciscà. Va ser fundada pel franciscà Angelo da Clareno, en el marc del moviment dels germans espirituals franciscans.
Tipus | Mendicant, semieremítica |
---|---|
Nom oficial | Germans de la Vida Pobra |
Nom oficial llatí | Fratres de Paupere Vita |
Altres noms | Pobres Ermitans d'Angelo Clareno, Eremites Pobres, Orde dels Frares Clarens |
Hàbit | Marró, amb caputxa curta, cenyit per una corda, sandàlies |
Objectiu | Vida contemplativa, apostolat i predicació, amb conreu de la pobresa absoluta |
Fundació | 1317 com a orde separada dels franciscans, Sud d'Itàlia per Angelo Clareno |
Aprovat per | Eugeni IV, en 4 de gener de 1444 |
Regla | La de Sant Francesc d'Assís: regla no butllada (1221); regla butllada (1223) |
Patrons | Sant Francesc d'Assís |
Supressió | 1570, integrats a l'Orde de Frares Menors Observants per Sixt IV |
Branques i reformes | És una reforma redical de l'orde franciscà, originada al final del s. XIII com a grup de fraticelli al si de l'orde; excomunicats, formen un orde separat; el 1444 són reconeguts per l'Església; en 1473, posats sota la jurisdicció dels franciscans conventuals, amb vicari. |
Fundacions destacades | S. Nicola in Arischia, Monte de la Majella (Sulmona), S. Giorgio (Ascoli Piceno, 1382), Cessapalombo (Macerata) |
Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi hagué |
Persones destacades | Pietro da Macerata, fra Liberato, Michele Berti, Tommaso da Bojano |
Els clarens practicaven l'estricta observança del vot de pobresa, interpretant literalment la Regla no butllada de Francesc d'Assís aprovada verbalment per Innocenci III. La seva pràctica religiosa es distingia per un sever ascetisme i la vida eremítica i mendicant. Vivien en petites comunitats aïllades, en eremitoris formats per cel·les separades, com ermites, i uns espais comuns per a desenvolupar-hi la vida en comú (oficis, àpats, etc.).
Es van donar a Itàlia, especialment als Apenins d'Úmbria, les Marques i els Abruços. Els clarens vivien exclusivament de les almoines i la protecció donada pels habitants de les poblacions properes a la comunitat, a les quals es vinculaven per la predicació i la devoció.