Classificació del sòl
From Wikipedia, the free encyclopedia
La classificació del sòl consisteix en la divisió dels sòls en classes en funció de les seves característiques genètiques, texturals, químiques, mineralògiques, físiques o geotècniques. La naturalesa de la roca mare influeix en la composició del sòl resultant. Els processos de meteorització i el tipus i la quantitat de transport abans de la deposició, com en el cas dels sòls sedimentaris, afecten l'estructura dels sòls i les seves propietats en enginyeria.[1]
Per a altres significats, vegeu «Classificació del sòl (desambiguació)». |
La classificació del sòl procedeix a una categorització sistemàtica dels sòls basada en característiques distintives i també en els criteris i opcions del seu ús. La classificació del sòl és un subjecte dinàmic, ja en l'estructura del mateix sistema, en les definicions de classes i finalment en les aplicacions en el camp. La classificació del sòl es pot fer des de la perspectica d'un sòl com a material i del sòl com a recurs.
Els dos sistemes principals de classificació del sòl que s'utilitzen actualment són el sistema de la taxonomia del sòl dels EUA i el sistema de grups de sòls, publicat com a base de referència mundial per als recursos del sòl,desenvolupat per l'Organització per l' Agricultura i l'Alimentació (FAO) de les Nacions Unides. Ambdós sistemes són morfogenètics, ja que utilitzen propietats estructurals com a base de classificació.[2]