La Colla de Sabadell
grup intel·lectual català / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Colla de Sabadell (anomenada també Grup de La Mirada o "Coro" de Santa Rita)[1] fou un grup heterogeni d'intel·lectuals que durant els anys 1920 van revolucionar el panorama cultural sabadellenc i, de retruc, el català.[2] Liderat per Joan Oliver i Sallarès, Francesc Trabal i Armand Obiols, també en formaven part els artistes Ricard Marlet i Antoni Vila Arrufat, el periodista Lluís Parcerisa, l'advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga.[3][4][5]
Dades | |
---|---|
Tipus | col·lectiu artístic |
Història | |
Creació | 1919, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell |
Activitat | |
Obres destacables |
|
Format per | |
Lloc web | cultura.gencat.cat… |
L'empresa més important del grup va ser la fundació d'Edicions La Mirada, l'any 1925, que després esdevingué a formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col·lecció La Mirada.[1]
L'humor que va practicar la Colla de Sabadell era absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat –la sabadellenca de primers de segle– tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una estètica de la transgressió molt semblants.[1] Tanmateix, si els dadaistes van adoptar una actitud negativista davant la cultura i els valors de la societat europea, que havien entrat en crisi arran de la Primera Guerra Mundial, la Colla de Sabadell, en canvi, s'havien fet seu l'ideal regenerador de la Catalunya-ciutat amb què la burgesia catalana, a l'estil del que des del Romanticisme havien fet els diversos pobles europeus, intentava bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que ajudés a vertebrar el país; una cultura que al continent havia sofert la desmoralització i el descrèdit bèl·lics i contra la qual s'havien rebel·lat les avantguardes, mentre que a Catalunya, era tot just una promesa de futur.[3]