Col·lapse de l'edat de bronze
From Wikipedia, the free encyclopedia
El col·lapse de l'edat de bronze és el fenomen que va suposar el pas abrupte de l'edat de bronze a l'edat del ferro a l'est de la Mediterrània, en contrast amb les transicions més calmades d'altres àrees, a partir del 1200 aC. La destrucció de les formes de vida anteriors, centrades en l'economia palatina que dominava grans extensions de terreny, per passar a una cultura de ciutats estat va suposar la pèrdua de contacte entre comunitats, crisi política i econòmica.[1] Aquest col·lapse és l'origen de molts mites al voltant d'una edat d'or perduda, en contrast amb un present marcat per la decadència i la violència. Només Assíria va salvar-se d'aquest col·lapse.