Col·lapse gravitatori
From Wikipedia, the free encyclopedia
En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Es produeix quan totes les forces de pressió ja no poden compensar l'atracció gravitatòria i mantenir el cos massiu en equilibri hidroestàtic: l'estrella s'esfondra sobre si mateixa. El col·lapse gravitatori és una de les etapes de l'evolució de les estrelles. És, alhora, la peça clau en la formació de l'univers. La distribució uniforme de la matèria, a poc a poc, s'esfondra i causa diferents tipus d'estructures, des de cúmuls de galàxies, a grups estel·lars, estrelles i planetes.
Una estrella neix gràcies al col·lapse gravitatori gradual d'un núvol de matèria interestel·lar. La compressió que causa l'esfondrament augmenta la temperatura fins que s'inicia la fusió nuclear al centre de l'estrella que aturarà el col·lapse. El gradient de pressió degut a la temperatura (que tendeix a expandir l'estrella) compensarà la gravetat (que tendeix a comprimir-la), així l'estrella estarà en equilibri dinàmic entre les dues forces.
El col·lapse gravitatori és una de les etapes de l'evolució de les estrelles; també se'l podria anomenar la mort de l'estrella. Quan totes les fonts d'energia s'han exhaurit, l'estrella començarà un esfondrament gravitatori. En aquest sentit, una estrella, podríem dir que és un estat d'equilibri temporal entre un col·lapse gravitatori del naixement estel·lar i un posterior col·lapse gravitatori de la mort de l'estrella. En el seu final, l'estrella passarà a ser una estrella compacta o objecte compacte.
Els tipus d'estelles compactes són:
- Nana blanca, en què la pressió de degeneració electrònica compensa la gravetat;
- Estrella de neutrons, en què la pressió de degeneració neutrònica compensa la gravetat;
- Forat negre, del qual encara no es coneix la física interna.