Compactació del sòl
From Wikipedia, the free encyclopedia
La compactació del sòl, en enginyeria geotècnica, és el procés en el qual una pressió aplicada al sòl causa la seva densificació a mesura que l'aire és desplaçat dels porus entre els grànuls del sòl. Quan la força aplicada que causa la densificació es deu al desplaçament de l'aigua (o d'un altre líquid) dels grànuls del sòl es presenta la consolidació del sòl i no la compactació. Normalment la compactació és el resultat del pas de maquinària pesant que comprimeix el sòl, però també pot ocórrer pel pas, per exemple, dels peus dels animals especialment dels ramats.
En edafologia i agronomia la compactació del sòl normalment és una combinació de la compactació i la consolidació, per tant poden passar per la amnca d'aigua en el sòl, la tensió aplicada és d'aspiració interna a causa de l'evaporació de l'aigua[1] també pot ser deguda al pas dels peus dels animals. Els sòls afectats per la compactació esdevenen menys capaços d'absorbir la pluja, i així s'incrementa l'escorrentia i l'erosió. Les plantes tenen dificultats en els sòls compactats a causa del fet que els grànuls minerals compactats estan atapeïts, deixant poc espai per l'aire i l'aigua, els quals són essencials pel creixement de les arrels. Els animals que fan caus també hi troben un ambient hostil, ja que els sòls molt densos són difícils de foradar. La capacitat d'un sòl de recuperar-se d'aquest tipus de compactació depèn del clima, la mineralogia i la fauna. Els sòls amb una alta capacitat d'expansió-contracció com són els vertisòls es recuperen ràpidament de la compactació on les condicions d'humitat són variables (els períodes de sequera fan esquerdar el sòl). Però les argiles que no s'esquerden quan s'assequen no es poden recuperar de la compactació per elles mateixes a menys que tinguin animals com els cucs de terra.