Comuna de París
insurrecció proletària de 1871 / From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa. No obstant això, en l'actualitat, el terme es refereix al govern socialista que va exercir el poder breument a la ciutat de París des del 18 de març (formalment el 26 de març) del 1871 fins al 28 de maig del mateix any. La Comuna de París de 1871 va ser el primer intent històric reeixit de construir una alternativa democràtica i popular al capitalisme i la cristal·lització d'una amalgama de pensament popular obrerista que emanava des de feia decennis.[1]
Aquest article tracta sobre el govern de París. Si cerqueu la unitat militar, vegeu «Batalló Comuna de París». |
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | setge organització insurgència experiment social acció de grup | ||||
Idioma oficial | francès | ||||
Història | |||||
Creació | 18 març 1871 | ||||
Data de dissolució o abolició | 28 maig 1871 | ||||
Governança corporativa | |||||
Format per | |||||
Part de | Comunes insurreccionals a França de 1870-1871 | ||||
En sentit estricte, la Comuna de París de 1871 va ser simplement l'autoritat local[2] (commune en francès és un consell d'un poble o districte) que va governar a París durant dos mesos en la primavera del 1871. Nogensmenys, les condicions en què va ser formada, els seus decrets controvertits i el seu cruel final com a resultat de la repressió militar, en fan un dels més importants episodis polítics de l'època: 30.000 executats,[3] 38.000 empresonats i 7.000 deportats.[4]
Encara que la Comuna de París es considera una revolució social, les disposicions adoptades per les autoritats locals varen ser força limitades: legitimació dels fills naturals, condonació dels deutes d'articles de primera necessitat dipositats a les cases d'empenyorament i prohibició del desnonament d'inquilins morosos. Amb tot, no varen col·lectivitzar res, ni varen tocar les reserves del Banc de França. L'acció simbòlica més radical que varen fer va ser enderrocar la columna Vendôme que lloava les glòries militars de Napoleó Bonaparte. Tanmateix, la versió que es va estendre a la resta del món sobre el que va passar a París va ser molt diferent: destrucció de monuments, profanació d'esglésies, robatoris i instauració de l'amor lliure. En la resta del món, Commune de Paris es va interpretar com que s'havia instaurat un règim en el qual tot era comú, quan el mot francès commune sols significa «municipi».[5]
En diverses ciutats de França com Marsella, Lió, Saint-Etienne, Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Grenoble i Llemotges, altres comunes foren proclamades a partir del 3 de març del 1871, però totes van ser reprimides ràpidament. Karl Marx considerava aquesta com la primera insurrecció proletària autònoma i Vladímir Lenin la citava com a exemple sovint.[1]