Comunicació no verbal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La comunicació no verbal és l'intercanvi d'informació a través de l'entorn físic, l'aparença física i la conducta no verbal. Constantment a la vida diària les persones envien senyals no verbals i interpreten les dels altres, sovint sense una reflexió molt acurada ni amb voluntat conscient de comunicar, de manera que moltes vegades estem comunicant sense saber-ho.[1][2]
Fa més d'un milió d'anys que els humans van començar a comunicar-se amb el cos. El llenguatge no verbal és el més bàsic i primitiu, clarament anterior al verbal i apareix a totes les cultures. També en els nens és anterior a la parla. Fins i tot a la nostra societat, entre el 50% i el 70% dels missatges que els adults intercanvien quotidianament són no verbals i només alguns es poden controlar voluntàriament. Inclou la distància personal, l'actitud, els gestos i les expressions facials, inclosa la mirada.[3]
Ja Hipòcrates afirmava que qualsevol cosa que esdevingués a la ment influiria en el que esdevingués al cos. Tanmateix, la considerada primera obra d'estudi de la comunicació no verbal no es va publicar fins a l'any 1872, és L'expressió i les emocions en l'home i els animals, de Charles Darwin. Des d'aleshores molts autors han continuat investigant sobre el tema: Freud, Carl Gustav Jung, etc. i la filosofia holística manté que el que passa a la ment també passa al cos i viceversa. L'estat mental i emocional repercuteix a l'actitud corporal, postura, gestos, moviments, mirada i altres signes que constitueixen la comunicació no verbal.[3] En els essers humans, la CNV es freqüentment paralingüística, és a dir, acompanya a la informació verbal matisant-la, ampliant-la o enviant senyals contradictòries. Es per això que la CNV és important en la mesura que: Quan parlem (o escoltem), la nostra atenció se centra en les paraules més que en el llenguatge corporal. A pesar de que el nostre juí inclou ambdues coses. Una audiència està processant simultàniament el aspecte verbal i el no verbal. Els moviments del cos no son generalment positiu o negatiu en si mateix, més bé, la situació i el missatge determinaran la seua avaluació.[4]