Catalunya
país europeu constituït com a comunitat autònoma d'Espanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.[1] El novembre de 2023 tenia una població estimada de 8.005.784 habitants (segons l'IDESCAT).[2]
Aquest article és sobre el país europeu. Pel territori històric i polític vegeu Principat de Catalunya, i per altres definicions Catalunya (desambiguació). |
Catalunya (ca) Catalonha (oc) | |||||||||||||||||||||||||
Himne | Els segadors (25 febrer 1993) | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Epònim | catalans | ||||||||||||||||||||||||
Localització | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Estat | Espanya | ||||||||||||||||||||||||
Capital | Barcelona | ||||||||||||||||||||||||
Comarca | 41 | ||||||||||||||||||||||||
Municipi | 947 | ||||||||||||||||||||||||
Província | 4 | ||||||||||||||||||||||||
Conté la subdivisió | |||||||||||||||||||||||||
Població humana | |||||||||||||||||||||||||
Població | 8 milions (2023) (242,91 hab./km²) | ||||||||||||||||||||||||
Gentilici | català, catalana, catalans, catalanes | ||||||||||||||||||||||||
Idioma oficial | català castellà occità | ||||||||||||||||||||||||
Geografia | |||||||||||||||||||||||||
Part de | |||||||||||||||||||||||||
Superfície | 31.895 km² | ||||||||||||||||||||||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||||||||||||||||||||||
Punt més alt | Pica d'Estats (3.143,45 m) | ||||||||||||||||||||||||
Punt més baix | Estany de Vilacolum (−1 m) | ||||||||||||||||||||||||
Limita amb | |||||||||||||||||||||||||
Dades històriques | |||||||||||||||||||||||||
Anterior | |||||||||||||||||||||||||
Creació | 988: Comtats catalans | ||||||||||||||||||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||||||||||||||||||
Diada nacional | |||||||||||||||||||||||||
Patrocini | Sant Jordi i Mare de Déu de Montserrat | ||||||||||||||||||||||||
Organització política | |||||||||||||||||||||||||
Org. territorial | vegueries i comarques | ||||||||||||||||||||||||
Forma de govern | parlamentarisme | ||||||||||||||||||||||||
Òrgan executiu | Govern de Catalunya | ||||||||||||||||||||||||
• President | Pere Aragonès i Garcia (2021–) | ||||||||||||||||||||||||
Òrgan legislatiu | Parlament de Catalunya Circumscripció: 4, (Escó: 135) | ||||||||||||||||||||||||
• Presidenta del Parlament | Anna Erra | ||||||||||||||||||||||||
Màxima autoritat judicial | Tribunal Superior de Justícia de Catalunya | ||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||
PIB nominal | 238.308.749 € (2019) | ||||||||||||||||||||||||
Moneda | euro | ||||||||||||||||||||||||
Identificador descriptiu | |||||||||||||||||||||||||
Fus horari | |||||||||||||||||||||||||
Domini de primer nivell | .cat | ||||||||||||||||||||||||
ISO 3166-2 | ES-CT | ||||||||||||||||||||||||
Codi NUTS | ES51 | ||||||||||||||||||||||||
Lloc web | web.gencat.cat… |
El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l'Imperi Romà que va passar a mans dels gots i dels alans en el segle v. Els musulmans la van conquerir l'any 712, però en van ser expulsats de la riba nord del Llobregat a les darreries del mateix segle i el començament del següent amb el suport de Carlemany, llavors rei dels francs, qui va crear una sèrie de comtats fronterers per administrar-la.[3][4] Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un territori independent[5] que es va confederar el 1137 amb la Corona d'Aragó,[6] com que era una unió dinàstica cada país va conservar el seu poder polític i adminidtratiu. La corona d'Aragó va acabar la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el 1154.[7] La Corona d'Aragó, posteriorment es va unir a la Corona de Castella el 1476, com a conseqüència del casament d'Isabel i Ferran, els reis catòlics. Va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la Guerra de Successió Espanyola[8] el 1714. Uns anys després del seu desmembrament per la cessió al Regne de França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.[9] El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana,[10][11] que no es va fer efectiva ni va aparèixer al DOGC,[12] però va comportar l'aplicació de l'article 155 pel govern espanyol durant 218 dies.[13]
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'Estatut d'autonomia.[14] Tanmateix, la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.[15]
La capital n'és Barcelona[16] i té un total de 947 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.
La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l'aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominat aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya. Generalment els catalans són bilingües i parlen les dues llengües principals encara que difereixen respecte a l'idioma que tenen per llengua materna. Segons les dades de 2013, el 99,7 % dels catalans sap parlar castellà mentre que el 80,4 % sap parlar català.[17] A més, l'ús per cada parlant d'un o un altre idioma depèn amb freqüència de l'àmbit social en el qual s'expressi. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 36 % dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 46 % el castellà, el 12 % ambdues i el 0,03 % l'aranès. El 6 % de la població resident de Catalunya utilitza habitualment altres llengües.[18]