Confederació Nacional del Treball
organització anarcosindicalista / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.[2] Va ser el major sindicat obrer a Catalunya i a Espanya fins a la Guerra Civil, actualment resta la principal organització anarquista del país. Històricament ha estat adherida a la Associació Internacional del Treball (AIT). però el 2018, va ser la impulsora de la creació d'una nova internacional, juntament amb la FAU (Alemanya), USI (Italià), ESE (Grècia) i IP (Polònia), l'anomenada Confederació Internacional del Treball (CIT).[3][4]Al desembre del mateix any s'hi va unir la IWW (EUA).[5]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | CNT | ||||
Tipus | sindicat confederació | ||||
País d'origen | Espanya | ||||
Història | |||||
Estat legal | Activa | ||||
Creació | 30 d'octubre de 1910, Barcelona | ||||
Localització dels arxius | |||||
Activitat | |||||
Membre de | Confederació Internacional del Treball (2018–) | ||||
Membres | 1918 - 345.000 1919 - 705.512 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu (2017–) | |||||
Cap sindical | Secretari General | ||||
Persona rellevant | Miquel Abós Serena, Federica Montseny,[1] Cipriano Mera, Buenaventura Durruti, Joan García Oliver, Salvador Seguí, Juan Gómez Casas, Joan Peiró, Ángel Pestaña, Francisco Ascaso, José Pellicer Gandia, Valeri Mas i Casas, Diego Abad de Santillán, Andreu Nin, Carles Fontseré… | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Part de | Adherida a la Confederació Internacional del Treball (CIT) | ||||
Lloc web | CNT Solidaridad Obrera | ||||
Des de 2010 la CNT ha ressuscitat, la majoria dels nous militants tenen entre 25 i 35 anys i estan decebuts pel sindicalisme d'Estat, les eleccions sindicals i les darreres reformes laborals. Ells veuen la CNT com a alternativa al capitalisme actual i com a eina vàlida per aconseguir la transformació necessària de la societat en el context de la globalització.[2]