Confederació de Polònia i Lituània
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions,[lower-alpha 1] o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, [lower-alpha 2] fou una república aristocràtica federal[10] formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin. Va deixar d'existir com a conseqüència dels tractats de partició el 1795.
| |||||
| |||||
| |||||
Lema nacional:
| |||||
La Confederació de Polònia i Lituània el 1635. | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital |
(de iure) (de facto) | ||||
Idioma oficial | Polonès i llatí. | ||||
Altres idiomes | lituà, rutè, romanès, ídix, alemany i armeni. | ||||
Religió | Oficial: Catolicisme romà Minoritàries:
| ||||
Moneda | złoty de Polònia-Lituània i złoty | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1582[2]: 815.000 km² | ||||
Població | 1582[2] (est.): 8.000.000 (Densitat: 9,8 h/km²) 1618[3][4] (est.): 12.000.000 (d: 12/km²) | ||||
Període històric | |||||
Unió de Lublin | 1569 | ||||
Primera partició de Polònia | 5 d'agost de 1772 | ||||
Constitució del 3 de maig | 3 de maig de 1791 | ||||
Segona partició de Polònia | 23 de gener de 1793[5] | ||||
Tercera partició de Polònia | 1795 | ||||
Política | |||||
Forma de govern |
| ||||
Rei / Gran Duc | |||||
• 1569–1572: | Segimon II August (primer) | ||||
• 1764–1795: | Estanislau August Poniatowski (últim) | ||||
La unió de Lublin va ser la culminació d’un llarg procés d’unificació d’ambdós països, que havien estat de facto en una unió personal des del 1386 amb el matrimoni de la reina polonesa Eduvigis i el gran duc de Lituània Jogaila, que va ser coronat rei iure uxoris com a Ladislau II Jagelló.
Polònia i Lituània es mantenien separades, però estaven vinculades per la persona d'un governant elegit conjuntament, un parlament comú i la política exterior. S'havien suprimit les fronteres duaneres i s'havien introduït una moneda i un sistema administratius comuns; també es va intentar unificar la legislació. La Unió de Lublin també va completar el procés d'unificació de la corona polonesa: finalment es van incorporar els ducats d'Oświęcim i Zator (1564) i es va abolir l'autonomia de la Prússia Reial (1569). Podlaskie, Volínia, Podòlia Oriental i la regió de Kíev es van unir a la Corona. La configuració de les relacions mútues no va acabar amb el Sejm de Lublin. Els processos d’unificació progressius van conduir a la difuminació de les diferències entre els països.
Va ser un dels països més grans[11][12] i més poblats de l'Europa del segle xvi al xvii. Després de les guerres amb Moscòvia, va arribar a la seva màxima extensió, uns 990.000 km²[13][14] i, a partir de 1618, mantenia una població multiètnica de gairebé 12 milions[15][16] El polonès i el llatí eren les dues llengües oficials.
La Unió posseïa moltes característiques úniques entre els estats contemporanis. El seu sistema polític es caracteritzava per estrictes controls del poder monàrquic. Aquests controls van ser promulgats per un parlament (sejm) controlat per la noblesa (szlachta). Aquest sistema idiosincràtic fou un precursor dels conceptes moderns de democràcia,[17]a partir de 1791 monarquia constitucional,[18][19][20]i federació.[21]Tot i que els dos estats components de la Mancomunitat eren formalment iguals, Polònia era el soci dominant de la unió.[22]
La Mancomunitat de Polònia-Lituània es va caracteritzar per alts nivells de diversitat ètnica i per una relativa tolerància religiosa, garantida per la Llei de la Confederació de Varsòvia de 1573;[23][24][lower-alpha 3] no obstant això, el grau de llibertat religiosa va anar variant amb el pas del temps.[25] La Constitució de 1791 reconeixia el catolicisme com la "religió dominant", a diferència de la Confederació de Varsòvia, però la llibertat de religió encara s'hi trobava garantida.[20]
Després de diverses dècades de prosperitat,[26][27][28]va entrar en un període de prolongada decadència política,[20][29]militar i econòmica[30]La seva creixent debilitat va conduir al seu repartiment entre els seus veïns (Àustria, Prússia i Rússia) a finals del segle xviii. Poc abans de la seva desaparició, la Mancomunitat va adoptar un esforç de reforma massiu i va promulgar la Constitució del 3 de maig, la primera constitució codificada de la història europea moderna i la segona de la història del món modern (després de la Constitució dels Estats Units).[31][32][33][34][35]