Conquesta musulmana de Síria
al segle VII / From Wikipedia, the free encyclopedia
La conquesta musulmana de Síria (àrab: الفتح الإسلامي لبلاد الشام, al-fatḥ al-islāmī li-bilād ax-Xām) va tenir lloc durant la primera meitat del segle vii[1] i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria. Les forces àrabs musulmanes ja s'havien apropat a les fronteres del sud fins i tot abans de la mort del profeta islàmic Mahoma el 632, resultant en la batalla de Muta el 629, però la invasió en si va començar el 634 sota els seus successors, especialment amb el califa Úmar ibn al-Khattab, amb Khàlid ibn al-Walid com a líder militar més destacat.[1]
| ||||
Tipus | guerra conquesta | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Guerres arabo-romanes i expansió de l'islam | |||
Interval de temps | 633 - 640 | |||
Localització | Orient Pròxim | |||
Participant | ||||
Format per | ||||
La conquesta musulmana de Síria va ser ràpida atès que la població cristiana de la regió practicava en la seva majoria un cristianisme monofisita, corrent combatut per l'Imperi Romà d'Orient i el Patriarcat de Constantinoble. Això va produir molta opressió a la població de Síria, sobretot en l'aramea, l'hel·lena i l'àrab. També la situació de ruïna en què va quedar la regió després de la conquesta dels perses sassànides i la reconquesta per Heracli van provocar un increment dels impostos que van oprimir el poble, que va veure els àrabs musulmans com a alliberadors.