Lliga Europea de l'EHF masculina
competició esportiva d'handbol / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Lliga Europea de l'EHF (en anglès: EHF European League), coneguda com Copa IHF entre 1981 i 1993, i Copa EHF entre 1993 i 2020, és una competició esportiva de clubs d'handbol europeu, creada el 1981. De caràcter anual, està organitzada per la Federació Europea d'Handbol. És considerada com la segona competició europea més important, després de la Lliga de Campions de l'EHF. Hi participen els equips classificats a través dels seus campionats de lliga o copes nacionals, segons el coeficient de rànquing de l'EHF. Des de la temporada 2012-13, es disputa en dues fases. Una primera, en format lligueta, i una segona, en format d'eliminatòries a doble volta. Els quatres semifinalistes disputen una fase definitiva en format de final a quatre en una seu neutral.
Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Lliga Europea de l'EHF femenina |
Tipus | competició esportiva |
---|---|
Esport | handbol |
Organitzador | Federació Europea d'Handbol |
Localització i Dates | |
Vigència | 1981 – |
Calendari de la temporada | setembre – |
Freqüència | anual |
Competició | |
Primer lloc | SL Benfica (2022) |
Altres | |
Lloc web | ehfel.eurohandball.com |
Els dominadors històrics de la competició són els equips alemanys, destacant el Frisch Auf Göppingen, THW Kiel i SC Magdeburg amb quatre títols cadascun. Cal destacar des de la temporada 1996-97 els clubs alemanys han disputat cadascuna de les finals, excepte en dues ocasions (2003, 2014). Durant la dècada del 1990, els equips de l'Estat espanyol guanyaren el torneig en quatre edicions de forma consecutiva, destacant el Club Handbol Granollers amb dos títols (1995 i 1996).[1] Altres equips que l'han guanyat són el Club Balonmano Cantabria (1993), el Balonmano Avidesa Alzira (1994) i el Futbol Club Barcelona (2003).[2]