Corda (música)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una corda és l'element vibratori que origina el so en els instruments musicals de corda, com ara la guitarra, el baix, l'arpa o el piano; el contrabaix i la resta de membres de la família dels violins, i descendents llunyans d'antics instruments com la vihuela, la viella, el rabec i el saltiri.[1] El conjunt de cordes d'un instrument es diu cordam.[2]
Les cordes són segments allargats d'un material flexible. Per a produir un so, són tensades pels dos extrems, vibrant lliurement a la freqüència corresponent a la tensió aplicada. Les cordes poden ser fer-se d'un sol material: d'acer, niló, or o tripa d'animals, o bé poden fer-se amb un nucli de seda o niló embolicat de fils d'acer, coure, plata o or, en el cas de les notes més agudes del violí. Aquest recobriment s'anomena «entorxat».[3] El seu objectiu és afegir pes i homogeneïtat en la vibració, per tal que la corda arribi al to desitjat, tot mantenint-la prou prima i flexible per a ser tocada. Fins a l'adveniment de les cordes modernes, a Catalunya hi ha hagut una llarga tradició de fabricació de cordes a base de budell, exportades i apreciades arreu.[4]
La paraula corda prové del grec antic χορδή que significa tripa, budell, el primer material utilitzat. Via el llatí chorda va entrar en les llengues romàniques.[5]