Corrupció - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Corrupció.

Corrupció

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «corrupció material».

La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona. Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo. Penalment, s'identifica amb els delictes de prevaricació, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.[1]

Corrupció política

Article principal: corrupció política

La corrupció política és el conjunt d'actitud i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.[2] Els països que es perceben com més corruptes del planeta son Somàlia, Sudan del Sud, Síria, Veneçuela, Iemen, Guinea Equatorial, Sudan, Líbia, República Democràtica del Congo, Haití, Corea del Nord.[3]

El 2017 es desenvolupà i aprovà un sistema d'alerta de pràctiques de corrupció política que parteix de les dades contingudes a les bases de dades de l'administració.[4] L'Agència Valenciana Antifrau, creada el 2016, presentà a la memòria del 2017 una estadística de 35 denúncies, amb 24 a l'administració local, 8 a la Generalitat Valenciana i tres a altres.[5]

Corrupció política a Espanya

L'Espanya establerta amb la Constitució espanyola de 1978 té elements que dificulten el control de la corrupció.[6] González Amuchastegui (1999, p. 23) comenta que l'Espanya democràtica ha perseguit la corrupció amb el Codi Penal sense massa èxit respecte la mà dura de la dictadura. A Espanya hi ha hagut més de 2.000 casos de corrupció entre l'any 2000 i el 2017, sent els tres més greus l'Operació Púnica, Cas Gürtel i Cas Palau.[7] sent en la majoria de casos a Andalusia, País Valencià, Comunitat de Madrid, Balears i Galícia.[8] En els últims anys, la preocupació per la corrupció entre la ciutadania espanyola havia crescut.[9]

Espanya té un risc elevat de corrupció al sector de la contractació pública, en la que es denuncien vincles entre polítics i empreses, favoritisme en les decisions dels funcionaris i desviament de fons públics. Els suborns són endèmics la construcció i la recollida de residus. Altres irregularitats habituals en els procediments de contractació pública son especificacions fetes a mida, abús de procediments negociats, conflictes d'interessos en l'avaluació de les ofertes, licitacions col·lusives i modificacions de termes contractuals després de la celebració del contracte, l'ús de procediments d'urgència injustificats, fraccionament de contractes, modificacions injustificades de contractes i les excepcions injustificades per a la publicació obligatòria de les licitacions. La corrupció i la mala gestió de la contractació estan especialment esteses a la política local, on els municipis sovint pateixen mecanismes de supervisió deficients i els funcionaris poden actuar amb discreció.[10]

Corrupció a França

França ha ratificat diverses convencions internacionals contra la corrupció importants com la Convenció de l'OCDE sobre la lluita contra el suborn de funcionaris públics estrangers en les transaccions comercials internacionals i la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció. En general, els inversors no veuen la corrupció com un problema per fer negocis a França, i les empreses que operen a França en general tenen una bona reputació de responsabilitat social corporativa.[11]

Corrupció política als Països Catalans

A Catalunya hi ha hagut diverses sentències per corrupció política als mateixos partits, entre les quals en destaquen tres contra Unió (Cas Treball, Cas Turisme, Cas Pallerols, una contra el PSC (Cas Filesa) i el Cas Palau contra Convergència Democràtica de Catalunya.[1] En 2016, als Països Catalans hi havia 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal, entre ells els presidents Jaume Matas i Palou, Jaume Matas i Palou i Francisco Camps, i el 17,58% dels consellers de govern dels Països Catalans entre 1980 i 2010 han estat encausats i vuit, condemnats.[12]

Corrupció política i judicial

La corrupció política és el conjunt d'actitud i activitats amb les quals persones transgredeixen compromisos adquirits amb altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.[2] amb l'ajut de la justícia.

Corrupció policial

Article principal: Corrupció policial

La corrupció policial és una forma de mala praxi policial en què els agents de l'ordre trenquen el seu contracte social i abusen del seu poder per a benefici personal o del departament. Tot acte de corrupció policial constitueix un acte d'abús d'autoritat, ja que qui la comet s'aprofita de la seva posició i el poder associat que té.[13]

Corrupció urbanística

Article principal: corrupció urbanística

Forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori o d'infraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.

Es tracta d'una de les principals variants actuals de la corrupció a les administracions públiques, atès el gran marge de benefici econòmic que habitualment produeixen les operacions urbanístiques propiciades per pràctiques corruptes.

Corrupció informàtica

Alteració inesperada en l'organització o la coherència de les dades que anteriorment s'han desat en un suport informàtic o s'han transmès digitalment per un mitjà de comunicació.

Corrupció lingüística

Transformació ortogràfica d'un terme lingüístic, mantenint el significat o una variant fins i tot anecdòtica d'un significat original.

Corrupció sexual

Pràctica sexual a la qual algunes creences atribueixen un desvirtuament de la puresa de la persona, puresa mantinguda abstenint-se de la sexualitat o tenint una sexualitat aprovada per una doctrina cultural.

Corrupció moral

Manca de coherència ideològica, bé sigui entre les diverses idees que té una persona o un grup, o bé sigui entre el que s'enuncia i el que es practica.

Fomentar la participació de la ciutadania

Crear mecanismes de base per tal de promoure la participació crítica de la ciutadania potenciant els valors d'integritat, responsabilitat, y transparència, són components crucials per la lluita contra la corrupció. És important desenvolupar programes i accions per tal de canviar la comprensió cultural sobre la corrupció a fi d'ajudar a la ciutadania a actuar contra els abusos.[14]

Referències

  1. 1,0 1,1 Fernàndez, David «"El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez». El racó de pensar, El matí de Catalunya Ràdio, 24-01-2018.
  2. 2,0 2,1 Rodà, Isabel «Quin és el cas de corrupció més antic?» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.6. ISSN: 1695-2014.
  3. «Índice de Percepción de la Corrupción» (en castellà). Expansion, 2020. [Consulta: 3 novembre 2021].
  4. Giménez, Miguel «El Consell se encomienda a 'Satan' para luchar contra la corrupción». Eldiario.es, 03-11-2017 [Consulta: 4 novembre 2017].
  5. Martínez, Óscar «Huit funcionaris demanen protecció a Antifrau per denunciar corrupció». À Punt, 17-04-2018 [Consulta: 19 abril 2018].
  6. Alcalá Agulló i Jiménez Sánchez, 2018, p. 38.
  7. Jordi Pérez Colomé, Kiko Llaneras. «Cuáles son los casos de corrupción más graves de España» (en castellà). El Pais. [Consulta: 3 novembre 2021].
  8. «Casos Aislados de una corrupcion sistemica» (en castellà). Casos Aislados. [Consulta: 3 novembre 2021].
  9. Alcalá Agulló i Jiménez Sánchez, 2018, p. 13.
  10. «Spain Corruption Report». The Risk & Compliance Portal. [Consulta: 3 novembre 2021].
  11. «Spain Corruption Report». The Risk & Compliance Portal. [Consulta: 3 novembre 2021].
  12. Barnils, Andreu. «Es presenta el monumental ‘Atles de la Corrupció als Països Catalans’». Vilaweb, 18-11-2016. [Consulta: 3 novembre 2021].
  13. Mohor, Alejandra; Frühling, Hugo «Reflexiones en torno a la corrupción policial» (en castellà). Centro de Estudios en Seguridad Ciudadana. Universidad de Chile [Santiago], octubre 2006.
  14. «ALACs impact on national legislation. (Social Impact). ALACs. Promotion of Participation and Citizenship in Europe through the "Advocacy and Legal Advice Centres (ALACs)" of Transparency International (2009-2012). Framework Programme 7 (FP7).». SIOR, Social Impact Open Repository. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 5 setembre 2017].

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons Viquidites

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Corrupció
Listen to this article