Criptoanàlisi
From Wikipedia, the free encyclopedia
La criptoanàlisi és el conjunt de tècniques utilitzades per a desxifrar codis encriptats sense conèixer el sistema emprat per a la codificació. Habitualment, implica buscar la clau secreta utilitzada. El terme criptoanàlisi també s'utilitza de manera general per referir-se a qualsevol intent de trencar la seguretat d'altres tipus d'algorismes i protocols criptogràfics. En canvi, el terme no inclou els atacs que no es basin en els punts febles de la criptografia utilitzada en la codificació, com per exemple: els atacs que es basin en el suborn, la coacció física, la tortura o el robatori -avui dia més efectius que la criptoanàlisi tradicional-. Criptoanàlisi (del grec kryptós, "amagat" i analýein, "deslligar") és l'estudi dels mètodes per obtenir el sentit d'una informació xifrada, sense accés a la informació secreta requerida per obtenir aquest sentit normalment. Típicament, això es tradueix en aconseguir la clau secreta. En el llenguatge no tècnic, es coneix aquesta pràctica com trencar o forçar el codi, encara que aquesta expressió té un significat específic dins l'argot tècnic. Criptoanàlisi també fa referència a qualsevol intent d'esquivar la seguretat d'altres tipus d'algorismes i protocols criptogràfics en general, i no només el xifrat. No obstant això, la criptoanàlisi sol excloure els atacs que no tinguin com a objectiu primari els punts febles de la criptografia utilitzada, per exemple, atacs a la seguretat que es basin en el suborn, la coerció física, el robatori, el keylogging i altres, encara que aquests tipus d'atacs són un risc creixent per a la seguretat informàtica i s'estan fent gradualment més efectius que la criptoanàlisi tradicional.
Tot i que l'objectiu ha estat sempre el mateix, els mètodes i tècniques de la criptoanàlisi han canviat de manera dràstica al llarg de la història de la criptografia, adaptant-se a la creixent complexitat de la criptografia, passant del llapis i el paper del passat als ordinadors d'avui, passant per màquines com l'Enigma de la Segona Guerra Mundial. Els resultats obtinguts amb la criptoanàlisi també han canviat al llarg del temps, ara ja no és possible tenir un èxit total en trencar una codificació i hi ha una classificació jeràrquica del que constitueix un atac. A mitjans de la dècada del 1970 es va introduir un nou tipus de criptografia: la criptografia asimètrica basada en una clau pública. Els mètodes que permeten trencar aquest tipus de criptosistema són radicalment diferents als anteriors i impliquen la resolució de problemes matemàtics complexos com la factorització de nombres sencers.
Tot i que l'objectiu ha estat sempre el mateix, els mètodes i tècniques de la criptoanàlisi han canviat dràsticament a través de la història de la criptografia, adaptant-se a una creixent complexitat criptogràfica, que abasta des dels mètodes de llapis i paper del passat, passant per màquines com Enigma-utilitzada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial -, fins a arribar als sistemes basats en computadores del present.
Els resultats de la criptoanàlisi han canviat també: ja no és possible tenir un èxit il limitat al trencar un codi, i hi ha una classificació jeràrquica del que constitueix un atac a la pràctica. A mitjans dels anys 70 es va inventar una nova classe de criptografia: la criptografia asimètrica. Els mètodes utilitzats per trencar aquests sistemes són en general radicalment diferents dels anteriors, i usualment impliquen resoldre un problema acuradament construït en el domini de la matemàtica pura. L'exemple més conegut és la factorització d'enters.