Crisi presidencial de Veneçuela de 2019
From Wikipedia, the free encyclopedia
A principis de 2019 Veneçuela va experimentat una crisi presidencial on es va qüestionar la legitimitat de qui havia d'ocupar la presidència del país. La reelecció de Nicolás Maduro com a president de Veneçuela va ser rebutjada per diferents organitzacions i governs nacionals. L'Assemblea Nacional de Veneçuela presidida per Juan Guaidó va proposar la Llei de Transició, que s'encarregués de conformar un govern transitori.[1]
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Tipus | crisi política | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 11 gener 2019 - 5 gener 2023 | ||
Estat | Veneçuela | ||
Participant | |||
Causa | eleccions presidencials de Veneçuela de 2018 segon jurament de Nicolás Maduro | ||
El 23 de gener de 2019 es va realitzar un cabildo obert a Caracas en commemoració dels 61 anys de la caiguda de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez, on va estar present Juan Guaidó que va assumir la presidència interina segons les atribucions que li atorga l'article 223 de la Constitució Nacional.[2][3][4] Poc després del jurament, el president dels Estats Units, Donald Trump, va reconèixer a Guaidó com a president interí.[3][5][6]
El 24 de gener el ministre de defensa Vladimir Padrino va donar suport a Maduro i no va reconèixer la investidura de Guaidó.[7] Segons el dirigent opositor a l'exili Julio Borges, bona part de la cúpula militar es va veure obligada a donar suport a Maduro tot i els seus contactes amb Guaidó.[8]