Crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022
crisi internacional entre Rússia i Ucraïna / From Wikipedia, the free encyclopedia
La crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022 fou la crisi internacional entre Rússia i Ucraïna que va precedir la invasió russa. Al març i abril del 2021, Rússia va començar a concentrar milers d'efectius i equipament de les seves forces armades a prop de la seva frontera amb Ucraïna i en la seva annexionada península de Crimea, la qual cosa va representar la major mobilització de forces des de l'annexió d'aquesta península per part del país el 2014. Això va precipitar una crisi internacional sobretot entre els Estats Units, la Unió Europea, el Regne Unit i l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC, entitat que agrupa diversos països de l'antiga URSS) i va generar preocupacions sobre una possible invasió.[1][2] Les tropes russes es van retirar parcialment al juny, però es va reprendre a l'octubre i novembre del 2021, quan més de 100.000 soldats russos van tornar a envoltar Ucraïna per tres costats al desembre.[3]
Aquest article tracta de l'escalada de tensions entre Rússia i Ucraïna prèvia a la invasió. Per a la invasió de 2022, vegeu invasió russa d'Ucraïna del 2022. |
| ||||
Tipus | crisi diplomàtica preparació | |||
---|---|---|---|---|
Part de | guerra russo-ucraïnesa | |||
Interval de temps | 3 març 2021 - 24 febrer 2022 | |||
Data | dècada del 2020 | |||
Període | temporada 2021-2022 | |||
Localització | frontera entre Rússia i Ucraïna territoris ocupats temporalment d'Ucraïna Western Military District of the Russian Federation (Rússia) (en) Districte Militar del Sud (Rússia) Belarús | |||
Estat | Rússia, Ucraïna i Belarús | |||
Participant | ||||
Efectes | reactions to 2021–2022 Russo-Ukrainian crisis (en) | |||
Cronologia | ||||
Dia de la Unitat | ||||
Format per | ||||
La crisi s'emmarcà en la prolongada intervenció russa al territori ucraïnès de iure que va començar a principis del 2014. El desembre de 2021, Rússia va presentar dos projectes de tractat que contenien peticions del que denominava "garanties de seguretat", inclosa una promesa jurídicament vinculant que Ucraïna no s'uniria a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), així com una reducció de les tropes i el material militar de l'OTAN estacionats a Europa de l'Est, i va amenaçar amb una resposta militar no especificada si no es complien aquestes demandes íntegrament. L'OTAN ha rebutjat aquestes peticions, i els Estats Units van advertir Rússia de sancions econòmiques "ràpides i severes" si continuava envaint Ucraïna.[4]
El vespre del 21 de febrer del 2022, Rússia va reconèixer oficialment les dues repúbliques, secessionistes, de Luhansk i Donetsk com a estats independents, fet que el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg va condemnar.[5] Tres dies més tard, la matinada del 24 de febrer, Putin va ordenar una "operació militar especial" a partir de la qual l'exèrcit rus va envair Ucraïna des de la frontera a l'est, des del nord amb tropes russes estacionades a Belarús i, des del sud, a la península de Crimea.[6]