Croada contra la Corona d'Aragó
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya[1]) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285. La croada va ser declarada pel papa Martí IV i pel rei de França Felip III l'Ardit contra Pere el Gran per la seva intervenció en els afers sicilians en contra de la voluntat papal. La major part del conflicte es desenvolupà en terres catalanes, tot i que els primers episodis van succeir a la frontera navarroaragonesa. Com a venjança, els catalans van atacar Mallorca i Occitània.
« | Certes, ço dix lo rey als missatgers: Fort ha poch en la terra de Catalunya aquell qui l'ha donada a altre, e menys aquell qui la ha presa; car mon linatge la conques ab espasa. Per que sapien tuyt que qui la volra, costar li ha. | » |
— Pere el Gran, Crònica de Bernat Desclot, CXLIV |
Guerra de les Vespres Sicilianes | |||
---|---|---|---|
Pere el Gran al coll de Panissars, de Mariano Barbasán (1889) | |||
Tipus | campanya militar | ||
Data | 1283-1285 | ||
Escenari | Principat de Catalunya | ||
Lloc | Principat de Catalunya | ||
Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó Mort de Felip III de França Mort de Pere el Gran Reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Pere el Gran va haver de lluitar contra el poderós exèrcit croat que donava suport a Felip III –fonamentalment compost per tropes del Regne de França, el Regne de Mallorca i la República de Gènova– únicament amb les tropes catalanes i valencianes,[2] sense poder comptar amb la noblesa del Regne d'Aragó, que va abstenir-se de participar en el conflicte.