Crossa (llenguatge)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una crossa, falca o reble o omplidor és un mot o locució superflus, sobretot oralment i usats per hàbit i doncs sovint molt repetits, que allarguen l'enunciat per a permetre al locutor de pensar què dir guanyant temps. També s'usa quan no ve al cap del locutor un altre terme, quan existeix un mot o una frase més apropiada. Quan s'empra excessivament és un vici d’elocució. Si la crossa passa d'un mot, essent una locució, pot ser una frase feta. Moltes falques tenen un temps de moda i després cauen en desús o són menyspreades per sobreusades, «gastades» o passades de moda.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Etimològicament, el terme prové de crossa perquè és quelcom que serveix com a suport, en el cas lingüístic com a sosteniment d'un discurs. També les crosses serveixen com a senyal d'identificació recíproca entre els parlants: per exemple les crosses d'un català del Principat no són les mateixes que les d'un rossellonès o d'un balear, ni aquestes les mateixes que les d'un valencià.
La crossa no s'adreça específicament a l'oïdor, com que no té contingut informatiu directe, l'oïdor tan sols percep que l'interlocutor no sap pas clarament el que vol dir i que s'ha de sostenir en frases o mots sense significat per a poder continuar de parlar, per això una crossa representa un tic verbal en la conversa.