Cultura chavín
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cultura chavín[1] va ser una civilització pre-incaica que es va desenvolupar durant l'horitzó primerenc i va tenir el seu centre de desenvolupament a Chavín de Huántar que està situat entre els rius Mosna i Huachecsa[2][3] en l'actual departament d'Ancash al Perú.
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Període | Amèrica precolombina |
Inici | dècada del 1300 aC |
Fi | dècada del 500 aC |
Coordenades | 10° S, 77° O |
Mapa de distribució | |
Tradicionalment, el desenvolupament històric de chavín es considera com un "horitzó cultural" a causa de les seves influències artístiques i religioses presents en altres cultures contemporànies a ella. Gran part d'aquell desenvolupament històric correspon al període formatiu específicament al formatiu mitjà i al formatiu superior que té com a característiques la intensificació del culte religiós, l'aparició de la ceràmica estretament relacionada amb els centres cerimonials, la intensificació del cultiu del blat de moro i la patata, el perfeccionament de les tècniques agrícoles i el desenvolupament de la metal·lúrgia i el tèxtil.
Va ser l'arqueòleg Julio C. Tello (conegut com el «Pare de l'arqueologia peruana») qui la va descobrir i va considerar com la "cultura matriu" o "mare de les civilitzacions andines". Tanmateix, descobriments recents suggereixen que caral del període arcaic tardà és més antiga que chavín. Amb tot i això és encara referent en els treballs generals.[4]
Tello va plantejar que la cultura chavín era d'origen amazònic a causa de les múltiples representacions de la iconografia selvàtica en les seves manifestacions artístiques, especialment en la ceràmica. En el seu màxim apogeu Chavín de Huántar, centre principal chavín, actual Patrimoni Cultural de la Humanitat,[5] va ser un important centre cerimonial i centre d'irradiació cultural, la influència del qual es va estendre per gran part de la costa i serra dels Andes peruans i possiblement fins a Equador i Bolívia.