Cuneïforme hitita
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cuneïforme hitita és l'ús d'escriptura cuneïforme amb el llenguatge hitita. Els escrits que han perdurat fins a l'actualitat estan gravats en tauletes de fang datades al segon mil·lenni aC (aproximadament del segle xvii aC al segle xii aC).
Aquesta pàgina conté caràcters especials. Si no disposeu del suport adient, pot ser que veieu signes d'interrogació, quadradets o altres símbols estranys. |
L'ortografia va ser adaptada directament del cuneïforme de l'assiri antic. Al HZL es compten 375 símbols usats en documents hitites (11 només apareixen en gloses hurrites i hattis) en comparació amb els més de 600 símbols usats en l'assiri antic.[1] Aproximadament la meitat dels símbols tenen valors sil·làbics i la resta son ideogrames o logogrames per representar paraules completes - alguns caràcters com "$", "%" i"&" encara es fan servir en llengües contemporànies.
El símbols cuneïformes poden usar-se amb tres funcions: sil·labogrames, accadigrames o sumerigrames. Sil·labogrames son caràcters que representen síl·labes. Accadigrames i sumerigrames son ideogrames originalment de l'accadi o el sumeri respectivament, però no es pronuncien com a l'idioma original. Els sumerigrames acostumen a ser ideogrames i determinatius. Habitualment,
- sil·labogrames es transcriuen en minúscules i cursiva
- accadigrames en majúscules i cursiva.
- sumerigrames en majúscules recta.
Per tant, el símbol GI 𒄀 es pot usar (i transcriure) de tres maneres: com la síl·laba hitita gi (també ge); en accadi QÈ-RU-UB la preposició "prop" com QÈ, i com ideograma sumeri GI per "tub" o amb lletra aixecada GI quan s'usa com determinant.