Daniel Rebull Cabré
From Wikipedia, the free encyclopedia
Daniel Rebull Cabré, també conegut com a David Rey (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1889 — Barcelona, 1958) fou un sindicalista i polític. De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona. Fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca. Es feu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM. Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit (1938). Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s'exilià. Fou detingut, condemnat a mort i després indultat. Passà a la presó uns vint anys. El seu germà Josep Rebull Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l'administrador durant la Segona República de La Batalla i de l'Editorial Marxista.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1889 Tivissa (Ribera d'Ebre) |
Mort | 1958 (68/69 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | sindicalista, polític |
Membre de | |
Família | |
Germans | Josep Rebull Cabré |