Delta del Gall Dindi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Delta del Gall Dindi (δ Pavonis) és el tercer estel més brillant en la constel·lació de Gall dindi, amb magnitud aparent +3,55, superada en lluentor per Peacock (α Pavonis) i β Pavonis.[7] A tan sols 19,9 anys llum del Sistema Solar, és un dels anàlegs solars —estrelles de característiques semblants al Sol— més propers.
Delta Pavonis és una estel nan groc o subgegant de tipus espectral G7V-IV, cosa que significa que està acabant la fusió d'hidrogen i començant la seva transformació en un gegant vermell. Per això, encara que amb una temperatura de 5560 K és lleugerament més fred que el Sol, té una lluminositat un 18 % major que la lluminositat solar. Encara que la seva edat és incerta, sembla més antic que el Sol, amb una edat compresa entre 5000 i 7000 milions d'anys. La seva òrbita al voltant del centre de la galàxia és molt similar a la del Sol.[8]
De massa una mica major que la massa solar, la metal·licitat de Delta Pavonis, expressada com la relació entre els continguts de ferro i hidrogen, és 2,38 vegades major que la del Sol; atès que aquest valor es relaciona amb l'existència de planetes terrestres, s'ha especulat sobre la possibilitat que existeixin planetes en òrbita que puguin albergar vida.[9][8] Ocupa el sisè lloc entre les 100 estels seleccionats pel Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de planetes terrestres i és l'objectiu principal de l'Institut SETI dins d'un grup d'estels propers estudiats.[10] La zona d'habitabilitat al voltant de Delta Pavonis se situa a 1,09 UA, una mica més de la distància que separa la Terra del Sol.
Els estels més propers a Delta Pavonis són LHS 3836 i Gliese 693, ambdós nans vermells a 5,8 i 6,4 anys llum respectivament.[11]