Descafeïnament
From Wikipedia, the free encyclopedia
El descafeïnament és l'acció d'extreure la cafeïna de les llavors del cafè, del cacau, fulles del te i altres materials que continguin cafeïna. Malgrat que s'hagi tret la majoria de la cafeïna, moltes begudes descafeïnades encara en contenen petites quantitats.[1] Als Estats Units d'Amèrica, els nivells de cafeïna exigits als productes descafeïnats són del 97% del contingut de cafeïna original. A la Unió Europea, el cafè descafeïnat ha de tenir un màxim de cafeïna del 0,1% del pes en matèria seca de la llavor de cafè; o un 0,3% en cafès solubles i instantanis.[2][3]
El cafè és una de les mercaderies amb més volum de negoci a tot el món, i el consum de cafè descafeïnat representa aproximadament el 10% del consum total de cafè.[4]
La cafeïna és una substància fisiològicament activa que es troba present en les llavors de cafè, cacau, cola, guaranà, en les fulles de te i altres. Va ser descoberta el 1820 per Friedlieb Ferdinand Runge.[5] El nom químic sistemàtic d'aquesta purina, que forma cristalls en forma d'agulla, i té un punt de fusió de 237 °C, és 1.3.7-trimetilxantina.
A causa dels efectes fisiològics de la cafeïna, a vegades no desitjats, s'han desenvolupat mètodes per tal d'eliminar-la del cafè sense perdre els atributs organolèptics desitjats en un cafè. Per minimitzar aquestes possibles pèrdues organolèptiques, el procés de descafeïnament es realitza en els grans de cafè verd, abans del torrat d'aquests.
En el cas del cafè es poden fer servir diversos mètodes, que difereixen en el solvent utilitzat per a fer l'extracció de la cafeïna.
Al llarg dels aproximadament 100 anys d'història del cafè descafeïnat hi ha hagut canvis en el procés. Des de produccions molt econòmiques i amb bona qualitat aromàtica, però amb utilització de solvents químics que poden ser perjudicials per a la salut, fins a produccions més segures, amb qualitats variables i amb processos econòmicament més costosos en alguns casos.
Actualment, els 3 tipus de mètodes d'extracció més utilitzats són: extracció amb solvents orgànics, amb aigua o amb diòxid de carboni supercrític.[6]