Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Antic Testament és la primera secció del cànon cristià bíblic de dues parts, que inclou els llibres de la Bíblia hebrea o protocanònics i en algunes denominacions cristianes també inclou diversos llibres deuterocanònics. Martí Luter, qui sostingué els antics precedents jueus, n'exclou els llibres deuterocanònics de l'Antic Testament de la seva traducció de la Bíblia (el denominat cànon de Luter), col·locant-los en una secció que titulà «apòcrifs» (no iguals en autoritat a l'Escriptura, però edificants), diferent del cànon que s'afirmaria al Concili de Trento l'any que Luter morí (1546).[1] D'altres esglésies també diferiren sobre la canonicitat de certs llibres. Com a resultat, els cristians ortodoxos, catòlics i protestants empren diferents cànons, que difereixen respecte dels texts que s'inclouen a l'Antic Testament i respecte dels Antilegomena del Nou Testament.
Les diferències entre la Bíblia hebrea i d'altres versions de la Torà hebrea o Antic Testament com el Pentateuc samarità, el siríac, llatí, grec i d'altres cànons, són més substancials. Molts d'aquests cànons inclouen llibres i àdhuc seccions de llibres que els altres no ho fan pas.
Seguint la doctrina de Sant Jeroni Veritas Hebraica, l'Antic Testament protestant es compon dels mateixos llibres com la Bíblia hebrea, però amb un ordre i una divisió dels llibres diferents. Els protestants numeren els llibres de l'Antic testament com 39, mentre que la numeració del judaisme dels mateixos llibres n'és de 24. Això es deu que el judaisme considera Samuel, Reis i Cròniques formant un llibre cadascú, el grup dels 12 profetes menors en un sol llibre, i també considera Esdres i Nehemies com un sol llibre. A més a més, la Bíblia del judaisme és específicament el Text Masorètic. Algunes traduccions protestants de la Bíblia hebrea sovint tradueixen els texts des de la Septuaginta. També hi ha controvèrsia quant a si el Cànon de Trento és exactament el mateix que el de Cartago i Hipona.[2]