Despersonalització
From Wikipedia, the free encyclopedia
La despersonalització és un sentiment d'estranyesa davant del món exterior i la pròpia personalitat, viscuts com a realitats modificades.[1] Passa quan persistentment o repetidament una persona té el sentiment d'estar observant-se a si mateixa des de fora del seu cos, o bé creu que les coses que estan al seu voltant no són reals, o les dues coses. Pot ser causat per l'ús de drogues recreatives, entre elles l'alcohol,[2] benzodiazepines,[3] cannabis[4] i amfetamines,[5] però és més normal què el causant sigui l'ansietat i un abús emocional constant.[6] Aquest trastorn, en les seves múltiples expressions, és freqüent en els estats delirants i particularment en l'esquizofrènia.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El terme «desrealització» és similar, i moltes vegades es fa servir per descriure el mateix trastorn. No s'ha de confondre, perquè la desrealització vol dir creure que res és real, mentre que la despersonalització és sentir que un està separat del seu cos. Aquestes sensacions acostumen a aparèixer en persones amb ansietat, depressió, trastorn bipolar, privació del son i en alguns tipus d'epilèpsia. Aquest problema mental pot causar depressió i pensaments de suïcidi.