Detector d'envolupant
From Wikipedia, the free encyclopedia
El detector d'envolupant és un circuit elèctric que té com a entrada un senyal d'alta freqüència, i com a sortida l'envolupant del senyal d'entrada. El condensador en el circuit de la imatge emmagatzema càrrega quan el senyal d'entrada creix, i es descarrega molt lentament a través del resistor quan aquesta decreix. El díode connectat en sèrie assegura que el corrent no circuli en sentit contrari cap a l'entrada del circuit.
La majoria dels detectors d'envolupant pràctics usen rectificació de mitja ona o d'ona completa del senyal per convertir l'entrada de AC d'àudio en el senyal de DC de polsos. Després es fa servir filtrat per allisar el resultat final. Aquest filtrat poques vegades és perfecte, i normalment queda ripple al seguidor d'envolupant de sortida, en particular amb entrades de baixa freqüència, com ara notes d'un baix. Més filtrat ofereix resultats més allisats, però disminueix la resposta del disseny, de manera que solucions reals creen una solució de compromís.