Devonià
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Devonià és un període geològic del Paleozoic. Segueix el Silurià i precedeix el Carbonífer.[1] Començà fa 416,0 ± 2,8 milions d'anys i acabà fa 359,2 ± 2,5 milions d'anys.[2]
Període | Sèrie | Estatge | Edat (Ma) | EGL |
---|---|---|---|---|
Devonià | Superior | Famennià | 372,2 ± 1,6 | |
Frasnià | 382,7 ± 1,6 | |||
Mitjà | Givetià | 387,7 ± 0,8 | ||
Eifelià | 393,3 ± 1,2 | |||
Inferior | Emsià | 407,6 ± 2,6 | ||
Praguià | 410,8 ± 2,8 | |||
Lochkovià | 419,2 ± 3,2 |
Durant el Devonià els primers peixos van desenvolupar potes començant a caminar sobre la superfície terrestre com a amfibis, i els primers artròpodes com els insectes i les aranyes també van començar a ocupar els hàbitats terrestres. Les primeres plantes amb llavors (gimnospermes) es van escampar per terra ferma, formant immensos boscos. Als oceans, els peixos es van diversificar en els primers taurons, els primers sarcopterigis i els peixos ossis. Els primers ammonits (mol·luscs) aparegueren, i els trilobits, els braquiòpodes (semblants als bivalves però sense relació amb els mol·luscs), així com els grans esculls de coralls, encara eren comuns. L'extinció del Devonià superior va tenir un sever impacte en la vida marina. La paleogeografia estava dominada pel supercontinent de Gondwana al sud, el continent de Sibèria al nord, i la formació primerenca del petit supercontinent d'Euramèrica al centre.