Diàdocs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi. Els diàdocs es van disputar entre ells el poder i l'hegemonia, i els conflictes es prolongaren durant la següent generació (els fills dels diàdocs serien anomenats epígons, ἐπίγονοι). Aquest període successori, que va durar uns trenta anys, fou anomenat dels "diàdocs", i va comportar nombroses guerres anomenades Guerres dels Diàdocs.[1]