Dialectes de l'èuscar
dialectes del basc / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els dialectes del basc (en basc, euskalkiak, literalment 'tros de basc') són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabulari i gramàtica, entre si amb el basc batua o basc unificat. Es distingeixen històricament entre 6 i 9 dialectes bascs:[1][2]
- Biscaí (o occidental)
- Guipuscoà (o central)
- Alt navarrès
- Labortà-Baix navarrès
- Suletí
Alguns lingüistes hi inclouen també el roncalés —que Azkue va incloure dins del suletí— i també consideren dialectes independents el meridional —el que es parlava a Alaba i que, en general, se sol considerar com una varietat del dialecte biscaí—, l'aezcoà i el salacenc. El roncalés, però, es va extingir a la fi del s. xx i, si bé actualment hi ha parlants de basc al Roncal, no són parlants de roncalés, sinó immigrants interns d'altres dialectes.
Els seus límits no coincideixen directament amb les actuals fronteres polítiques, encara que sí que solen coincidir amb les fronteres administratives tradicionals eclesiàstiques. A més, els límits entre els dialectes biscaí, guipuscoà i l'alt navarrés mostren certa relació amb algunes fronteres preromanes tribals entre els caristis, els vàrduls i els vascons.