Didàctica de la llengua
From Wikipedia, the free encyclopedia
La didàctica de la llengua se situa en un espai central entre les ciències de l'educació (pedagogia, psicologia, didàctica general) i les ciències del llenguatge. Inclou a la didàctica de l'escriptura i de la lectura.
El plantejament principal de la didàctica de la llengua és trobar la manera de convertir els sabers savis, propis de les disciplines centrades en l'objecte de coneixement, en sabers "ensenyables" a uns aprenents particulars situats en un context particular. D'aquesta transformació, el didacta francès Yves Chevallard en va dir transposició didàctica.
La principal acció que ha d'emprendre qualsevol didacta, i per extensió qualsevol professional de l'educació que actuï didàcticament, és preguntar-se quina situació d'aprenentatge crearà per aconseguir que els seus alumnes s'apropiïn del concepte, procediment o actitud que tingui per objectiu assolir. En aquesta situació, un dels factors que hi intervindran de forma decisiva és la reformulació del contingut original en un que sigui assumible pels aprenents.
En el cas de la didàctica de la llengua, tot allò que estigui relacionat amb l'anàlisi, la reflexió i l'ús del sistema lingüístic pot ser tractat i investigat. Com a disciplina de recerca, la didàctica no pot deixar de banda en cap moment la realitat de les aules. La descripció i les propostes de millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge han d'estar ancorats en contextos específics.