Diputació del General de Catalunya
òrgan executiu del Principat de Catalunya durant l'antic règim / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. També existiren les Diputacions del General del Regne de València i del Regne d'Aragó. La denominació Diputació del General de Catalunya coexistí amb l'oficiós de Generalitat de Catalunya [1] fins a la seva derogació arran dels decrets de Nova Planta.
Generalitat de Catalunya
| |||||
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | govern | ||||
Història | |||||
Creació | 19 de desembre de 1359 (1359-12-19) | ||||
Data de dissolució o abolició | 16 de setembre de 1714 | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Principat de Catalunya | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Primer Diputat eclesiàstic | Berenguer de Cruïlles | ||||
Format per | |||||
Durant la Tercera Guerra Carlina, la Diputació del General fou restablerta durant dos anys, gràcies al decret que el pretendent carlí Carles VII havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya pels carlins fou la jura dels furs, tot restablint oficialment la Diputació l'1 d'octubre de 1874. En fou declarat President el general Rafael Tristany i Parera, que jurà els furs a Olot, seguit el 1875 per en Francesc Savalls. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a Sant Joan de les Abadesses, des d'on es publicà el Boletín Oficial del Principado de Cataluña des del desembre de 1874 al març de 1875. La institució continuà fins que a Madrid fou proclamat com a rei d'Espanya Alfons XII, després de la batalla de Montejurra el 17 de febrer de 1876 quan el pretendent carlí Carles VII va haver de passar a França. La derogació temporal dels Decrets de Nova Planta de Felip V i la restauració de la Generalitat de Catalunya es donaven aleshores per acabades.
En guanyar autogovern durant la Segona República Espanyola amb l'Estatut de Núria es decidí dotar del nom de Generalitat de Catalunya per a denominar les noves institucions d'autogovern catalanes i prosseguir la numeració dels seus presidents.