Dissolució d'imatges
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dissolució d'imatges va ésser un tipus d'espectacle del segle xix, en el qual exhibia la transició gradual de la projecció d'una imatge a una altra mitjançant la llanterna màgica. L'efecte és similar a la fosa del cinema modern. Entre els exemples típics, trobem paisatges que es dissolia del dia a la nit, o de l'estiu a l'hivern. L'efecte s'aconseguia alineant la projecció de dues imatges iguals fent petita la primera mentre s'introduïa la segona.[1] El tema i l'efecte de la llanterna màgica dissolent imatges és molt similar a les pintures populars del teatre diorama, original de París l'any 1822. Els termes "dissolució d'imatges", "imatges dioràmiques" o simplement "diorama" eren sovint intercanviats als pòsters del segle xix.[2]
Mentre la majoria de les imatges dissoltes mostraven paisatges o monuments arquitectònics amb diferents llums, l'efecte també s'utilitzava per a altres usos. Per exemple, Henry Langdon Childe va mostrar petits boscos convertint-se en catedrals.[3] Un altre exemple molt popular mostra un soldat dormint o somiant al camp de batalla, amb les imatges dissoltes presentant-se com a diferents somnis sobre el seu cap.[1]