Geometria del taxista
From Wikipedia, the free encyclopedia
La geometria del taxista, també coneguda com a mètrica del taxista o distància de Manhattan, és una forma de geometria on es reemplacen aspectes propis de la geometria euclidiana. Així per anar d'un punt a un altre només es pot seguir la direcció vertical o horitzontal, en la qual la funció de distància entre dos punts és la suma de les diferències absolutes de la seva coordenades cartesianes.
Aquest concepte va ser considerat per l'alemany Hermann Minkowski al segle xix. Es coneix també com distància rectilínia, distància L1 o norma (veure espai Lp), o l'esmentada distància de Manhattan, amb les corresponents variacions del nom de la geometria.[1] Aquesta darrera denominació fa referència a la quadrícula de la majoria dels carrers de l'illa de Manhattan (o de l'eixample de Barcelona), i que fa que el camí més curt que un taxi ha de recórrer entre dos punts de la ciutat no sigui la distància euclidiana.[2]