Divisió territorial de Catalunya
From Wikipedia, the free encyclopedia
La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
La comarca és un ens local per a la gestió de competències i serveis locals. La vegueria, que assumeix les funcions de les províncies, és la divisió territorial per a l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya i per al govern intermunicipal de cooperació local.
Barcelona i la Vall d'Aran disposen de règims especials.
Històricament el Principat de Catalunya estava organitzat en vegueries. El 1720, sota el règim borbònic es van canviar per corregiments seguint el model castellà. El 1812, sota el règim napoleònic es van crear departaments segons el model francès. Des del 1833 existeixen les províncies amb dos períodes singulars:
- Entre 1914 i 1925 la Mancomunitat de Catalunya va concentrar les funcions de les diputacions provincials.
- Entre el 1936 i 1939 la Generalitat va estar organitzada en comarques i regions.
A hores d'ara queda pendent el desenvolupament de l'Estatut de 2006 amb la configuració territorial de les vegueries i dels consells de vegueria.