Dmitri Muràtov
periodista i presentador de televisió rus / From Wikipedia, the free encyclopedia
Dmitri Muràtov (rus: Дмитрий Андреевич Муратов) (Samara, 29 d'octubre de 1961), nom complet amb patronímic Dmitri Andréievitx Muràtov, és un periodista rus, i actual redactor en cap del diari rus Nóvaia Gazeta.[1] Va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2021, juntament amb Maria Ressa,[2] «pels seus esforços per protegir la llibertat d'expressió, que és un requisit previ per a la democràcia i la pau duradores». És el tercer rus, després de l'activista dels drets humans Andrei Sàkharov i el president soviètic Mikhaïl Gorbatxov, a qui s'atorga aquest premi.[3][4]
(2010) | |
Nom original | (ru) Дмитрий Андреевич Муратов |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 29 octubre 1961 (62 anys)
Samara (Rússia) |
Redactor en cap Nóvaia Gazeta | |
2019 – | |
Redactor en cap Nóvaia Gazeta | |
febrer 1995 – 2017 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Estatal de Samara - filologia (–1983) |
Activitat | |
Lloc de treball | Moscou |
Ocupació | periodista, presentador de televisió |
Activitat | 1987 – |
Ocupador | Nóvaia Gazeta (1993–) Komsomólskaia Pravda (1987–1992) ATV |
Partit | Iàbloko (2003–) |
Membre de | |
Cronologia | |
11 desembre 1994-31 agost 1996 | primera guerra de Txetxènia |
1983-1985 | conscripció |
Premis
| |
Muràtov va cofundar el diari pro-democràcia Nóvaia Gazeta el 1993 amb diversos altres periodistes. Va ser-ne el redactor en cap del 1995 al 2017 i va tornar a assumir el càrrec el 2019. Nóvaia Gazeta és coneguda pels seus informes sobre temes delicats, com ara la corrupció governamental i les violacions dels drets humans.[5]
Com a redactor en cap, va publicar articles d'Anna Politkóvskaia que escrutaven el règim de Putin. Muràtov va ajudar a crear "l'únic diari realment crític amb influència nacional a la Rússia actual", segons el Comitè per a la protecció dels periodistes.[6] El seu diari també ha influït a l'hora de donar llum a les situacions turbulentes de Txetxènia i del Caucas Nord en general.
Rússia el va incloure, a principis de setembre de 2023, en la seva llista d'«agents estrangers», per utilitzar plataformes estrangeres per difondre opinions contràries a Rússia, segons el ministre de Justícia rus. A la pràctica implica que a partir d'aquell moment havia de revelar totes les seves fonts de finançament i marcar totes les seves publicacions, incloses les de les xarxes socials, amb un identificatiu específic. A principis de març de 2022 va demanar un alto el foc incondicional en la invasió d'Ucraïna, i va cedir la seva medalla de Premi Nobel de la Pau a una fundació d'ajut a refugiats ucraïnesos, que va recaptar l'agost de 2023 un total de 103,5 milions de dòlars en benefici d'UNICEF.[7]