Duresa de Knoop
From Wikipedia, the free encyclopedia
El test de duresa de Knoop (pronunciat ku-NUP ) és una prova de microduresa, un examen realitzat per determinar la duresa mecànica especialment de materials molt trencadissos o làmines fines, on només s'hi poden fer petites esquerdes per realitzar la prova.
La prova va ser desenvolupada per Frederick Knoop[1] i els seus companys del National Bureau of Standards (actualment el NIST) dels EUA el 1939, i va ser definit per l'estàndard de la ASTM D1474.