Escheríchia coli
bacteri que es troba a l'intestí dels animals / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escheríchia coli[1] (Escherichia coli, pronunciat /eʃe'ɾikia 'kɔli/ i abreujat E. coli habitualment)[2] o colibacil[3] és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.[4][5] La seva presència en l'aigua subterrània és un indicador comú de la contaminació fecal (entèric és un adjectiu que descriu els organismes que viuen en els intestins; fecal és l'adjectiu per als organismes que viuen en la femta, de manera que amb freqüència s'empra com a sinònim d'entèric).[6][7] El nom prové del seu descobridor, Theodor Escherich.[8] Pertany a la família de les enterobacteriàcies, i és emprada com a organisme model per als bacteris en general.[9]
Escherichia coli | |
---|---|
Dades | |
Font de | toxina d'Escherichia coli |
Tinció de Gram | gramnegatiu |
Taxonomia | |
Regne | Pseudomonadati |
Fílum | Pseudomonadota |
Classe | Gammaproteobacteria |
Ordre | Enterobacterales |
Família | Enterobacteriaceae |
Gènere | Escherichia |
Espècie | Escherichia coli Mig., 1895 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
De mitjana, un humà treu diàriament amb la femta entre cent mil milions i un bilió d'E. coli.[10] Tots els diferents tipus de coli fecals i tots els bacteris semblants que viuen en el sòl (en el sòl amb plantes marcint-se el més comú és Enterobacter aerogenes) són agrupades juntes sota el nom "coliforme" (que vol dir semblant a coli"). Tècnicament el "grup coliforme" es defineix com el conjunt de bacteris aerobis o anaerobis facultatius, no esporolables, gram-negatius, en forma de bacil i que fermenten lactosa amb producció de gas (els animals eliminen aquest gas en forma de flatulència).[11][12]