Economia de Mèxic
economia a Mèxic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. És un país en un nivell avançat de desenvolupament intermedi i amb un acompliment econòmic positiu.[5] Mesurat en paritat de poder adquisitiu, el seu producte interior brut és superior al bilió de dòlars nord-americans, i això la converteix en la tretzena economia més gran del món.[2] Mèxic és un país de renda mitjana-superior amb la renda per capita més alta de Llatinoamèrica,[5] mesurat en taxes de mercat. Mèxic és l'únic país llatinoamericà membre de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.
Moneda | Peso mexicà (MXN, $) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | APEC, NAFTA, OCDE i OMC | ||||
Estadístiques | |||||
PIB nominal | 1.149.918.794.765,7 $ (2017) | ||||
PIB (en PPP) | $1 231 miliards (nominal)[1] $1 748 miliards (PPP)[1] (2012) | ||||
Rànquing PIB | 11è (2012) | ||||
Taxa del PIB | 3,8[2]% (2012) | ||||
PIB per càpita | $11 114 (2012) (nominal)[1] $15 782 (2012) (PPP)[1] | ||||
PIB (PPP) per càpita | 18.655,922 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||
PIB per sector | primari 3,9%, secondari 32,6%, terciari 63,5% (2010 est.) | ||||
Inflació | 3,6% (2012) | ||||
Taxa de creixement real | 2,3 % (2016) | ||||
Població sota el llindar de pobresa | 4,0% (2010)[3] | ||||
Força laboral | 78.2 milions (2012 est.) | ||||
Ocupació laboral per sector | agricultura: 10,7%, indústria: 33,4%, serveis: 55,9% (2012) | ||||
Taxa d'atur | 6,2%, i considerable subocupació (26%) (2009) | ||||
Indústries principals | electròniques, aliments i begudes, tabac, substàncies químiques, ferro i acer, petroli, mineria, tèxtil, roba, vehicles de motor, béns de consum durables, turisme | ||||
Coeficient de Gini | 50.9 (2005) | ||||
Socis comercials | |||||
| |||||
| |||||
Finances públiques | |||||
Deute extern | $341 miliards (2010)[4] / 36,9% del PIB (2010 est.) | ||||
Ingressos | $234.3 miliards[4] (2010) | ||||
Despeses | $263.8 miliards[4] (2010) | ||||
Reserves totals | 175.469.669.183 $ (2017) | ||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
Des de la crisi econòmica de 1994, les gestions presidencials subsegüents han millorat i estabilitzat els fonaments macroeconòmics del país. No va ser influenciat per les crisis sud-americanes recents, i ha mantingut taxes positives, encara que moderades, després de l'estagnació del 2001. Les firmes Moody (2000) i Fitch IBCA (2002) han atorgat graus d'inversió al deute sobirà de Mèxic. Malgrat l'estabilitat econòmica que ha reduït la inflació i les taxes d'interès a mínims històrics i que ha incrementat la renda per capita, encara existeixen greus divisions entre la població urbana i rural, els estats del nord i el sud, i els rics i els pobres.[5] Els reptes del govern són millorar la infraestructura, modernitzar el sistema de recaptació fiscal així com les lleis laborals, i reduir la desigualtat de la renda.
L'economia conté indústries de tecnologia moderna i antigues dominades, majoritàriament, pel sector privat. Les administracions presidencials recents han permès o han expandit el nivell de competència privada en els ports marítims, els ferrocarrils, les telecomunicacions, la generació d'electricitat (limitada a l'autoproducció industrial), a la distribució del gas natural i en la gestió dels aeroports per tal de modernitzar la infraestructura.
Com a economia orientada a les exportacions, més del 90% del comerç és regulat per tractats de lliure comerç (TLC) amb més de 40 estats incloent-hi els estats de la Unió Europea, el Japó, Israel, i molts països de l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud. El TLC més influent, tanmateix, és el NAFTA, un acord extens de lliure comerç i d'unificació de regulacions ambientals i laborals entre els Estats Units, el Canadà i Mèxic. El 2006, el comerç amb els seus socis del subcontinent comprenia el 90% de les exportacions mexicanes i el 55% de les importacions.[2]