Economia del Canadà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Com a societat rica amb una indústria d'alta tecnologia, i amb una economia amb un PIB superior al bilió de dòlars, el del Canadà s'assembla al sistema econòmic de mercat dels Estats Units i al seu patró de producció. Des de la Segona Guerra Mundial, l'impressionant creixement de la manufactura, la mineria i el sector dels serveis ha fet evolucionar la nació d'una economia rural a una de principalment industrial i urbana. El Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, que es va signar el 1989, i després la creació del NAFTA que inclou Mèxic, ha produït un sorprenent increment en el comerç i una major integració econòmica amb els Estats Units. Atès que gaudeix de nombrosos recursos naturals, d'una mà d'obra capacitada, i de capital modern, el Canadà té una economia sòlida. Amb una administració fiscal també sòlida, el Canadà ha produït un superàvit del pressupost i ha reduït substancialment el deute nacional, encara que un repte nou és l'administració dels costos creixents del sistema de sanitat públic. Les exportacions representen un terç del PIB. Com Mèxic, el Canadà gaudeix d'un superàvit comercial amb els Estats Units, el qual consumeix més del 85% de llurs exportacions.
- La federació canadenca
Moneda | Dòlar del Canadà | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | OMC, NAFTA, OCDE i altres | ||||||
Estadístiques | |||||||
PIB nominal | 1.653.042.795.255 $ (2017) | ||||||
PIB (en PPP) | 1 674 miliards (2016) | ||||||
Rànquing PIB | 17è (2016) | ||||||
Taxa del PIB | 1,2% (2016) | ||||||
PIB per càpita | (2016) | ||||||
PIB (PPP) per càpita | 46.509,717 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
PIB per sector | agricultura 1,6%, indústria 27,7%, serveis 70,7% | ||||||
Inflació | 1,6% (2016) | ||||||
Taxa de creixement real | 1,4 % (2016) | ||||||
Població sota el llindar de pobresa | 9,4% (2016) | ||||||
Força laboral | 19.420.000 (2016) | ||||||
Ocupació laboral per sector | agricultura 2%, indústria 13%, construcció 6%, serveis 76%, altres 3% | ||||||
Taxa d'atur | 7,1% (2016) | ||||||
Indústries principals | equipaments de transport, productes químics, minerals processats i naturals, aliments, fusta i paper, pesca, petroli i gas natural | ||||||
Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
Finances públiques | |||||||
Deute extern | 1 099 miliards (2016) | ||||||
Ingressos | 594,7 miliards (2016) | ||||||
Despeses | 632,4 miliards (2016) | ||||||
Reserves totals | 86.677.706.696 $ (2017) | ||||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
Encara que històricament el Canadà ha estat políticament dividit entre les àrees francòfones i angloparlants, el liberalisme i un reduït interès en la secessió han redefinit la política francòfona del nou segle. Aquest canvi ha minvat la tensió, i la possibilitat d'una divisió o separació de la federació ja no és una preocupació nacional.
Amb l'increment dels preus del petroli el 2004 i 2005, hi ha hagut una transformació econòmica: s'espera que les províncies de la Colúmbia Britànica, Alberta i Saskatchewan tinguin històrics superàvits en llurs pressupostos, la qual cosa ha provocat que l'Ontario i Quebec hagin expressat la voluntat de contribuir amb menys percentatge d'impostos que la resta de les províncies. Alberta, per exemple, espera tenir un superàvit de 8.000 milions de dòlar canadenc/dòlars canadencs, els quals, Ontario i Quebec demanen que es destinin al sistema federal per tal que aquestes dues províncies contribueixen amb menys impostos per a la federació.