Marroc pertany al grup de països emergents, amb un sistema econòmic mixt. Des de 1993 el govern va seguir una política de privatització de les empreses públiques, així com de la liberalització de molts sectors de l'economia.
Encara que els últims anys els diversos governs han seguit una política de diversificació econòmica, l'agricultura que només representa el 17% del PIB empra al 44% de la població activa. El 2009 encara que la crisi ha assotat a una part del món, el Marroc va aconseguir un creixement del 5,0%[1] gràcies en part al gran proteccionisme de la banca marroquina i als bons resultats en el sector agrícola. Els ingressos del país provenen en un 17,1% de l'agricultura, el 31,6% de la indústria i el 51,4% del sector serveis, segons dades proporcionades l'any 2010.[2] La inflació és de 2,5 punts i el 15% de la població viu en una situació de pobresa. El percentatge de població activa és del 20% d'habitants.
Les polítiques econòmiques del Marroc van portar estabilitat al país en començaments de la dècada de 1990, però no van disminuir la taxa d'atur, estimat el 20% a les ciutats.[2] Els dèficits comercial i pressupostari del Marroc van créixer durant el 2010, i la reducció de la despesa del govern i l'adaptació a un creixement econòmic reduït en Europa - on estan els seus principals mercats - seran els desafiaments del país el 2011. Per al llarg termini, un dels principals desafiaments és millorar l'educació i crear oportunitats d'ocupació per als joves, a més de reduir les desigualtats entre rics i pobres i combatre la corrupció.[2]